user_mobilelogo

Calendari Tornejos Territorial de Girona

Tàctica

Problemes tàctics per estudiar i resoldre

Valorar aquest article
(0 vots)

L'atac a les debilitats del contrincant és una constant en una partida d'escacs. El cas més clar és atacar una peça (un cavall per exemple) que no estigui protegida, i si aquesta no se'n va o no és defensada, patapam! ens la mengem.

Passa molt sovint doncs atacar peces amb una o més peces nostres. De vegades la lluita per un sol peó pot implicar fins i tot la majoria de les peces del tauler.

Una altra debilitat és la poca defensa que pugui tenir el Rei. De fet el Rei en si ja és dèbil perquè si ens l'acorralen ja hem perdut.

I per últim, i ja un concepte força més complex i pels més entesos, és la debilitat de les caselles, encara que aquestes no hi hagi ningú.

Vegem en el següent diagrama quines són les peces amb debilitats:

D'entrada, la peça més dèbil és aquella que no està defensada, per tant l'àlfil de g3. Després vindria el cavall de e5, ja que està només defensat per l'àlfil de f3 i que si aquest cau o se'n va, pot caure després el cavall. I finalment tenim la debilitat de la torre col·locada a f1, només defensada pel Rei (si ens aparten el Rei ... la Torre queda penjada). Qui si estant defensades i protegides entre elles són el peó a2 i l'àlfil b3.

Ara vegem un exemple més complet, de com les blanques exploten les debilitats de les negres i aconsegueixen guanyar fàcilment fent un doble atac:

Hem d'observar primer de tot la sol·litud del Rei negre, els forats de la seva defensa, i que aquests forats les caselles de les quals tenen el mateix color que la casella de l'àlfil blanc, és a dir, la diagonal a1-h8 és tota i tota per l'àlfil de b2! Désprés hem d'observar que la torre negre només és defensada per la dama i alhora atacada per la torre blanca, per tant és un punt dèbil que les blanques poden atacar.

Resulta doncs que una magnífica jugada de les blanques ataquen les dues debilitats comentades alhora: Posant la dama a e5, s'amenaça el mat amb Dg7 i de retruc s'amenaça la torre de c7. Si les negres fan Txc2, tenim el mat amb Dg7. I si les negres mouen el peó a f6 per salvar el mat, tenim Dxc7 guanyant la torre i pràcticament la partida.

Valorar aquest article
(0 vots)

La tàctica de la bloquejar la defensa consisteix en interposar una peça, petita o gran, de tal forma que impossibilita la defensa del contrincant davant del nostre atac o avançament de les peces, ja sigui per coronar un peó o ja sigui per aconsegui material o fins i tot per a fer escac i mat.

Veiem dos exemples on les negres no poden evitar la coronació d'un peó de les blanques:

 

Valorar aquest article
(0 vots)

La tàctica de la trampa o encerclar o atrapar una peça de tal manera que aquesta no tingui maneres d'escapar-se ni de defensar-se, no és una tàctica habitual en fer-ho per peces petites però si que es veu sovint l'intent d'atrapar la dama quan aquesta ha sortit massa d'hora i està a l'esposició de cavalls i àlfils.

Veiem dos exemples on l'àlfil atrapa el cavall de l'oponent:

En la següent partida, es juga el Gàmbit Blackburne Shilling, on en fer 3...Cd4 les negres cauen a la trampa en prendre el peó abandonat de e4. Vegem com la partida acaba atrapant ... el rei!!

 

Valorar aquest article
(0 vots)

En el món del escacs, un molí de vent (en anglès windmill) és una tàctica molt violenta. Es tracta de fer una combinació d'escacs al descobert, en general amb una torre i un àlfil, de forma que el contrincant està limitat en espai i moviments i per tant es pot guanyar grans quantitats de material. Aquesta tàctica també es refereix a vegades com un puja-i-baixa.

Una posició il·lustrativa on veiem representada de forma clara i destructiva la tàctica del molí de vent:

 

Valorar aquest article
(0 vots)

El sacrifici és una tàctica mortal pel contrincant si realment és un sacrifici bo, ja que es troba a remolc constant del joc de l'altra que no para d'atacar fins vèncer. Quan sacrifiquem una peça, hem d'estar segurs que a curt termini hem de guanyar avanatatge, i més si sacrifiquem una torre o fins i tot una dama, aleshores hem de fet mat amb molta rapidesa o sinó estem venuts.

En el següent exemple, veiem que que el rei negre està molt indefens, i les seves peces molt mal posades. Per contra, les blanques estan molt ben posades, ben actives: àlfil i dama dominiant la diagonal gran i presionant al peó dèbil de les negres de g7, les torres actives al centre amenaçant entrar a la fila 8!

Està clar que el peó g7 és dèbil i només el protegeix el cavall de f5. Podem fer el sacrifici de torre amb Txf5, i si fa exf5 tenim mat en una amb Dxg7++. Però les negres poden no pendre la torre i protegir-se per exemple amb Tf6, però tampoc evitarà la derrota final ja que es continuaria amb Txf6 i poc després mat. És clar que el sacrifici de dama a g7 la victòria és més inmediata però s'ha de calcular bé que no hi hagi sorpreses!

En el següent exemple, és una variant de l'anterior on ara si la dama negra està millor col·locada defensant el seu rei i el peó de g7. Però així i tot no és suficient. El raonament anterior amb el sacrifici de torre veiem que la victòria de les blanques és segura.

Valorar aquest article
(0 vots)

La posició de Lucena és una de les més famoses i rellevants posicions de la teoria de finals en escacs, en què un bàndol té torre i peó, mentre que el defensor té una torre.

Les característiques essencials de la posició són:

  • El peó és qualsevol menys un peó de torre.
  • El peó es troba a la setena fila.
  • El rei del bàndol fort es troba a la casella de coronació del seu peó.
  • La torre del bàndol fort talla el pas del rei contrari en almenys una columna.
  • La torre defensora és a la columna de l'altra banda del peó.

Una manera òbia de fer aquest final de torre i peó contra torre:

Però la forma en què s'ha de fer és exactament com continua:

Els finals de torre i peó ocorren bastant sovint en escacs, aproximadament entre un vuit i un deu per cent de les partides. Aquesta posició aleshores és molt important conèixer-la de cares a guanyar partides.

 

Pàgina 1 de 4