Finalment s’ha fet el desitjat obert internacional. Gràcies a l’empenta infatigable d’en Joan Albert Dalmàs, propietari de l’Hotel Santa Anna, i el suport incondicional del Club d’Escacs Montgrí. Tot buscant espònsors i diners sota les pedres, tot fent reunions al llarg de l’any, tot mirant què més es podria fer per fer un bon campionat.

En Joan Albert va contactar amb l’Alfonso Pedraza Mancilla, director del torneig internacional de Benidorm. I amb el Sr. Pedraza hi va venir àrbitre internacional, l’Enrique Asensio Ferrari, que més tard s’hi ha adjuntat l’Emili Colls i en Jordi Balagué com a àrbitres auxiliars.

L’Obert Internacional d'Escacs Illes Medes ha tingut lloc a l'Estartit, a la sala polivalent El Portixol. Va ser inaugurat el dijous dia 28 de desembre pel periodista Raül Muxach i amb la presència de l’alcalde de Torroella de Montgrí – L’Estartit Carles Negre, el president de Club d’Escacs Montgrí Francisco Cabello, en Joan Albert Dalmàs de l’Hotel Santa Anna, el director del torneig Alfonso Pedraza i el jugador estrella del torneig Aleksander Delchev.

Hi ha hagut 139 participants d’un altíssim nivell repartits entre 27 països diferents, destacant 12 de França, 10 de Polònia i 7 de Bulgària. Entre els participants, a destacar el segon millor jugador de Bulgària (Aleksander Delchev), el campió del Marroc (Hicham Hamdouchi), el millor jugador d'Espanya de partides ràpides (el català Josep Manel Lòpez), els dos millors jugadors de Girona (els germans Fluvià), el campió de Portugal (Antonio Fernandes), una de les millors jugadores femenines del món (Ana Matnadze, de Geòrgia), etc.

Una cosa important a destacar molt important, i superant a la major part del campionats internacionals que es fan arreu de Catalunya al llarg de l'any, és el gran nombre de participants titulats: hi ha 19 grans mestres (dels quals quatre són dones), però hi ha molts més de mestres internacionals. Prova d’això és que vuit dels participants aconsegueixen norma de mestre internacional: Filemon Cruz, Romain Edouard, Omar Oussama, Spas Kozhuharov, Rafal Lubczynski, Robert Krzesaj, Ismael Karin i Magdalena Kozak.

La suma total de premis que s’ha repartit ha estat de 22.200€, dels quals el campió se n’ha endut una bossa de 3.500€. Són quantitats que no tenen precedents en els campionats d'escacs fets a Catalunya.

La informació general i més detallada del torneig es pot trobar a la magnífica web http://www.openillesmedes.com, feta enterament per en Jordi Regincós, professor d’informàtica a la Universitat de Girona.

Que els escacs fa practicar la memòria, la concentració, la creativitat i el pensament lògic, no és una novetat. Però aquest joc mil·lenari pot aportar alguna cosa més? Hi ha qui diu que té propietats terapèutiques, però es pot posar en dubte. Si però que per jugar als escacs de forma humana cal un contrincant, un rival, i després d’aquest un altre rival, i un campionat entre rivals, i així anar fent, de tal forma que d’alguna manera la pràctica dels escacs com qualsevol altre esport, socialitza la persona en relacionar-se amb altres persones que tenen una cosa en comú.

El mateix pare de la psicoanàlisi, en Sigmund Freud, va dir que els passos a seguir pel domini del joc d’escacs eren similars a les tècniques psicoanalítiques. A més, hi ha estudis dedicats als escacs i psicologia en el que respecte al procés i la millora de les funcions mentals dels jugadors. També hi ha un paral·lelisme molt estret en el procés de resoldre un problema matemàtic i una partida d’escacs i més en concret resoldre un problema d’escacs. En l’apartat dels passatemps dels diaris hi sol haver un problema d’escacs, sovint ben senzill, però no menys important, que fa al lector rumiar una estoneta, potser uns segons, pot ser uns minuts. Però si una cosa no es pot negar és que el procés per treure l’entrellat d’un problema d’escacs segueix un símil en el procés per resoldre un problema matemàtic.

Són molts els articles i llibres fent referència als escacs, tant aviat des del punt de vista de l’estratègia com en el sentit de l’ordre i del domini de l’espai en què un es mou. Potser després del futbol, rei de l’esport actual, són els escacs qui obté més referències i símils en la vida quotidiana del dia a dia. Quants cops hem sentit a dir en política referències ben clares amb els escacs? termes com ara enrocar-se, o fer escac i mat al rival o simplement dir “les peces d’escacs són sobre al tauler, cal veure quina serà la propera jugada”, ... són tant comuns com dir que aquell es troba fora de joc o li ha fet un gol a pròpia porta.

Deixant de banda quines propietats i quins referents té els escacs, aquest noble joc de taula mil·lenari té la virtut de ser un enriquidor passatemps. Les múltiples combinacions i estratègies fan que encara avui podem dir que la tecnologia encara no ha superat la creativitat del pensament humà ni molt menys les ganes de superació i d’aprenentatge que pot adquirir els jugadors. A més que és un joc que no té edat ni sexe, és del tot democràtic, en què només prima tenir una ment desperta, creativa i optimista, amb ganes de guanyar, d’anar més enllà, de veure quin és el límit, si n’hi ha ... però sobretot passar-s’ho bé intentant sorprendre al contrincant tot posant-li dificultats.